Parlant amb Xavier García vaig aprendre...

L'ocasió demana el primer post en català del blog. Una cherrada amb Xavier Garcia respecte la seva visió del bàsquet. Infinitament agraït amb les oportunitats que se'm donen. Filosofia, prioritats, disciplina i consells per a enriquir aquest blog. Sense més xerrameca, comencem amb les quatre preguntes que vaig fer a aquest entrenador amb una interesantíssima visió del bàsquet.

1. Tot i que tothom ja sap la teva visió del bàsquet, m'agradaria saber personalment com explicaries la teva filosofia com entrenador.

Un entrenador no ha de tenir una filosofia, sinó que ha de tenir idees, les màximes possibles, i escollir les que millor s'adapten a cada realitat. Cada equip, cada club, cada moment en la trajectòria d'un entrenador et dóna una realitat a partir de la qual tu has d'escollir les idees que més hi encaixen i crear la "filosofia" necessària. Per això es important no parar d'aprendre mai. Òbviament hi ha unes idees que sempre seran presents en tota o gairebé tota filosofia. En el meu cas, per exemple, hi ha la importància de que tothom se senti important, jugar un bàsquet divertit, prioritzar la vessant constructiva o creativa enlloc de la part més destructiva o de control desmesurat, la importància del cos tècnic, la importància d'una bona educació amb tots els membres de l'equip, etc...

2. Per un equip de formació, quines són les teves prioritats a l'hora d'educar?

Detectar els punts forts de cada jugador, i treballar al màxim per ampliar-los, reforçar-los i aprofitar-los tan per ell com per l'equip. Després, a partir de la confiança, anar a treballar, a compensar o amagar els punts febles.
És important, clau en aquests moments, vincular aprenentatge a diversió. No perquè jo ho digui, sinó perquè ho diuen els experts mundials en aprenentatge, i evidentment, l'esport formatiu és aprenentatge. 

3. Com portes a nivell psiclògic la disciplina d'un equip?

La disciplina és un concepte que és sostenible en el temps, sempre i quan siguis coherent com entrenador. És a dir, que posis unes normes clares i que la gent entengui, i també que siguis el primer en complir-les!  A partir d'aquí, si tens una mínima lògica en els plantejaments, tot anirà bé. 

Després també es importantíssim per un bon lideratge la flexibilitat, o sigui la capacitat de cedir en determinats moments, en funció de les moltes coses que ens passen a tots a la vida i que a vegades, condicionen les nostres actuacions. Per exemple, moments difícils per una persona, com pot ser un trencament sentimental, problemes laborals, etc.

4. Per últim, però no per això menys important: No existeix una fórmula secreta per a ser un entrenador perfecte... Però podries donar un consell per a millorar com entrenador?

Un consell: no et conformis amb el que saps que saps. Assumeix que sempre hi ha coses que no saps que no saps, i que si les descobreixes, pot seguir creixent. El factor diferencial ara mateix és el mental-emocional. Aprèn, gestiona, lidera a través d'aquest. 

Avui puc dir que parlant amb Xavier Garcia vaig aprendre que el bàsquet va més enllà de ficar cistella o no. Que l'important per a l'eficiència del jugador és lligar la diversió a l'aprenentatge. Que no m'he de conformar amb el que se que se. Que el factor més important a l'hora d'entrenar no és saber-ne més o menys, es saber gestionar la ment i les emocions dins d'un equip. 

_________________________________________________________________________________

Superar-te, és respectar-te.